Somnis

No sé si visc un somni, o és real però això no es tot, no sé el que sent. No distingesc el blanc del negre... el amics em diuen que desperti, però no puc obrir els ulls, em pesen. Ara estic segura de que és un somni i sé que no vull despertar. Ets aquí, amb mi, no et veig, però sent la teva calor, i el teu olor. El teu olor.. m'inunden els records, d'aquells moments, aquells que jo mateixa m'avia obligat a oblidar. Ara m'aeferr a ells i no els vull deixar anar. M'abraçes per l'esquena i sent un calfred per tot el cos, No parles però sent els teus ulls clavats en mi, la teva boca que forma un petit somriure, com els que em dedicaves a mi. M'abandon amb tu, sense parlar, sense mirar-te. Reconec que no em fa falta res per ser feliç. M'hagués agradat un detall teu, que al cap i al a fi, és l'únic que em quedarà i tu, sense dir res te'n vas, m'intent aixecar, els peus no em responen i tu te'n vas i et perds en l'obscuritat. M'he quedat sola amb el teu olor, el teu somriure, però no et tenc, em fas falta. El somni canvia, ja res no te sentit... Un darrer 'flashback' d'aquell pic que em digueres que m'estimaves. Ara ja no sé si ho deies de cor. I tot torna de color negre. Em despert, tot ha estat un somni, pareixia real, molt real.