Sense perdre ni un moment et llances als seus braços. El contrast de la seva pell banyada i freda, amb un lleuger olor a sal amb la meva calenta, amb olor a sol i tal vegada arena em produeix un calfred. Però no de desconfiança, més be de goig, passió, alegria. Rius i ric; em tires i caic, però tu a sobre meu. Tan
aprop un de l'altre. És en aquest moment quan te n'adones que has
trobat el teu món, el teu lloc. Et comprèn i el comprens. És en aquest moment en que saps que no el vols deixar escapar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada