Una vez...

Olvida tus miedos y trata de entender que puede que seamos mucho más de lo que tú y yo estamos dispuestos a ver; que puede que esta sea una de esas edxtrañas cosas que sólo pasan una vez en la vida.

Vola amb mi

http://www.youtube.com/watch?v=HHPQC8lf99A

He is we

http://www.youtube.com/watch?v=R7Gf2SOmz5Q

Tú y yo

Ya ha llegado el frio. En una de esas calles tan llenas de gente, estoy yo. Corre algo por mis venas y no se parece en nada a la sangre o lo que sea, es algo que me produce escalofrios. Miro a la gente intentando descifrar sus gestos, miradas... hacia los que les rodean. Y sin querer mis labios se van curvando y forman una sonrisa en mi cara. Casi sin poder evitarlo... ¡bah! he vuelto a caer, pienso en ti, en mi, en porque no hay un nosotros o porque tal vez lo haya. ¡no lo sé! Mi sonrisa se vuelve un poco triste hasta que desaparece y solo oigo mis dientes titirear. Tu imagen sigue ahí, en mi mente. Pero ahora lo que veo no es un recuerdo. Eres tu. Llegas, me saludas y me abrazas. Y me quedo allí parada en ese abrazo contigo y siento algunos ojos curiosos clavados en ti, en mi o en lo qe podria ser un nosotros. Y pienso... tal vez sólo es el frío que me ha helado las ideas o tal vez es que estás aquí conmigo y lo veo todo claro.

Somnis

No sé si visc un somni, o és real però això no es tot, no sé el que sent. No distingesc el blanc del negre... el amics em diuen que desperti, però no puc obrir els ulls, em pesen. Ara estic segura de que és un somni i sé que no vull despertar. Ets aquí, amb mi, no et veig, però sent la teva calor, i el teu olor. El teu olor.. m'inunden els records, d'aquells moments, aquells que jo mateixa m'avia obligat a oblidar. Ara m'aeferr a ells i no els vull deixar anar. M'abraçes per l'esquena i sent un calfred per tot el cos, No parles però sent els teus ulls clavats en mi, la teva boca que forma un petit somriure, com els que em dedicaves a mi. M'abandon amb tu, sense parlar, sense mirar-te. Reconec que no em fa falta res per ser feliç. M'hagués agradat un detall teu, que al cap i al a fi, és l'únic que em quedarà i tu, sense dir res te'n vas, m'intent aixecar, els peus no em responen i tu te'n vas i et perds en l'obscuritat. M'he quedat sola amb el teu olor, el teu somriure, però no et tenc, em fas falta. El somni canvia, ja res no te sentit... Un darrer 'flashback' d'aquell pic que em digueres que m'estimaves. Ara ja no sé si ho deies de cor. I tot torna de color negre. Em despert, tot ha estat un somni, pareixia real, molt real.

Per aquells moments

Sense perdre ni un moment et llances als seus braços.  El contrast de la seva pell banyada i freda, amb un lleuger olor a sal amb la meva calenta, amb olor a sol i tal vegada arena em produeix un calfred. Però no de desconfiança, més be de goig, passió, alegria. Rius i ric; em tires i caic, però tu a sobre meu. Tan aprop un de l'altre. És en aquest moment quan te n'adones que has trobat el teu món, el teu lloc. Et comprèn i el comprens. És en aquest moment en que saps que no el vols deixar escapar.

El món

Avançam a un món desconegut, sense rumb ni orientació, amb l'única esperança de no perdren's en un món que no ens entén i del que pareix molt díficil sortir-ne.

El mar

I t'asseus a la sorra i et deixes dur per les ones, que et captiven i t'emporten a un lloc desconegut. Una tempesta descarrega a sobre teu i tu, no et mous. No tens preocupacions. Esperes a que surti de l'aigua i saps que és el teu moment.