Punt de partida

Aillarme del mon ficarme dins mi com mai, voler entendrerme i no saber per on començar. Sentir inpotencia i desesperacio al veure que vull controlar el que sent, vull encarrilar aquests pensaments que corren desenfrenadament pel meu cap incendiant poc a poc cada idea que creia segura fins al punt de no saber res, no veure res clar, sensr saber que fer. Doncs deixem de ferli cas al cap em diu el cor, però vaja altre... Un altre laberint democions en el qual no vull entrar per por a descobrir coses reals, sinceres, amagades durant tan de temps. Em refugii en la meva imatge en el mirall, imaginant que no soc jo que es qualsvol altra persona i imagin... Oh, santa imaginacio que tenc, tan real em pareix tot que ja no se ben be si el que imagin magradaria de veres que passas o si tan sols imagin com si fos una mena d via descapament de mi mateixa. La imaginacio, que no mha decebut mai, es un bon punt de partida. 

Per molt de temps...

Quan sento que m'he fet petit, que ja no crec en mi. Llavors m'esforço a recordar la teva cara al meu davan,t la meva orella escoltan,t la teva veu baixet parlant dient que guanyar-me al destí només dependria de mi i vaig emprendre el repte a partir d'aquell instant. Vaig decidir reprendre el control de la situació. Ajuda'm a no prerdre'm, sé el que em digui que m'equivoco quan ho faci i el que em doni una araçada quan la necessiti. Fes-te indispensable en el meu dia dia i conèixe'm més que jo mateixa. Evita que caigui i fes-me seguir endevant fins i tot quan et digui que no en tenc ganes. simplement sé allà per molt de temps.

No quiero renunciar a ti, pero veo que ni luchaste...

Me enamoraste siquiera sin pretenderlo. Con tus ojos verdes intensos, tu perfecta sonrisa y todo lo demás. Sin saber ni cómo ni porqué lo conseguiste. Llegaste a mí, a mi corazón, la parte más frágil y dañada de mí. Cada vez te estabas ganando más espacio en mi cabeza, hasta el punto de tenerte presente en todos los momentos de mi día, y noche. Siendo sincera, me engañé, cómo hago siempre. Esperando que algo cambiase entre nosotros, pero no. Intento borrarte de mi mente pero en cualquier rincón algo me recuerda a ti.  

2013

I aquest any he portat alguna cosa vermella esperant sort. no he fet propòsits perquè amb el tenc sóc feliç, no em falta més que una cosa que per molt que es dessitgi o s'intenti no té perquè passar o bé que he decidit renuncia a aquest aspecte de la meva vida. L'únic que sé ès que aquest serà un gran any. Esper poder compartir colcunes experiències amb els amics que al 2012 em demostraren que són amics de veritat; als que no ho feren els desitjo sort, si bona o dolenta no ho sé. A tots Feliç 2013 recentment estrenat!